Penso en una paraula per descriure´m i no trobo cap.
Se que m`agrada cuidar i cuidar als altres, molt,i tambè "cuinar" que ès una manera de cuidar.
Un dia el destí hem va seguir retan i quan diagnosticant celiaquia al teu fill no ho entens,de cop tot canvia no tens ni idea que has de fer i tot el que saps d`aquesta malaltia ès converteix en por, però toca lluitar i t`empasses la por cap dins et poses les piles i adaptes el nou canvi a la teva cotidianitat, lluites contra farines sense gluten que son bones contrincants, lluites amb la societat,contra la teva cultura tan mediterrània,demanes solidaritat,et tornes maniàtic,escrupolós tot el que calgui per no tornar mai més a patir ni un sol mal de panxa.
Aquest bloc el dedico a les meves pulguitas ,sobre tot al meu fill gran ,per la seva gran capacitat d`adaptació i d`optimisme i al meu marit que és el millor company i pare que he pogut triar per aquest viatge, US ESTIMO
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada